Avaluació inicial
Text de Josep Mª Salrach: Sobre el text del medievalista català, ens mostrarem propers amb l’autor quan diu que la principal funció de l’historiador és esbrinar allò que succeí en el passat, i no justificar-ho, ja que la distancia temporal que ens separa del moment en que va tenir lloc tal o tal esdeveniment, no ens permet entendre la mentalitat, factors, o principals motius pels quals es va produir dit esdeveniment, ara bé aquesta distancia temporal fa que per força un historiador s’hagi de plantejar un seguit de qüestions o interpretacions pel que fa al per què d’aquell esdeveniment, no dic que hagi de jutjar, ara bé, sí escau fer un anàlisi del fet i formular hipòtesis sobre els motius que originaren l’esdeveniment passat. Tanmateix, l’historiador ha de tenir clar, tal i com diu Salrach, que la percepció actual i la nostre visió del món, política, entorn, dista enormement de la percepció del passat, i és en aquest punt on ha d’intentar entendre la percepció passada per no fer un anàlisi objectiu del fet des d’un punt de vista actual, el qual no permetria entendre de manera correcte el passat.
Text d’Eduardo Manzano: D’acord amb Manzano, la humanitat, i entre ells els historiadors, no han d’oblidar que són fills del passat, que són la següent generació humana, la qual prové dels primers homínids i que ha tingut antecessors a cada període històric, ja que sense aquest concepte, no podríem existir. Al llegir la segona afirmació de l’autor sobre desfer els lligams del passat em bé a la memòria la divisió que fa Nietzsche sobre les tres tipologies d’història lligades a l’home i al passat, segons les quals l’home manté un seguit de lligadures amb el passat, on veiem un ésser humà que lloa a un passat gloriós i es desespera per no poder viure’l en el seu present, una altre en la qual l’home té la necessitat de mantenir el passat en el seu present ja que entén que allò succeït en el seu passat l’ha fet viure, i finalment una tercera visió diríem més lligada amb Manzano en la qual correspondria a la història crítica, una història que ajuda a l’ésser humà a collir la força necessària per destruir i lliurar-se del passat. No obstant, no veig que pensar històricament tingui la necessitat imperiosa d’allunyar-se del passat i les seves concepcions, ja que de la mateixa manera que hem de tenir clar que som els successors del passat, també hem de tenir clar que la concepció i pensament del nostre present dista enormement del dels nostres antecessors, no obstant si
necessitem comprendre com pensaven per poder arribar a conèixer el per què dels seus actes.
Text d’Enric Ucelay-Da Cal: Tal i com diu l’autor, un historiador no pot trobar la certesa del passat per molt que realitzi un estudi minuciós de la documentació que narra un esdeveniment passat. De tal manera, que es trenca amb la concepció de Ranke i de l’escola històrica alemanya, la qual a través de l’anàlisi detallat dels documents i dels fets, pretenia explicar amb tota certesa, tal i com han succeït els esdeveniments passats. Per tant, ens mostrem a favor en que la recerca de la certesa del passat s’ha de mantenir incansablement, alhora però, hem de tenir clar que mai podrem explicar al 100% com va succeir tal esdeveniment, i el que és encara més inexplicable, quins motius, pensaments, ideologies, quins eren els racons més obscurs de l’home que va impulsar un o altre fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada